Amb aquests termes es refereix el periodista Josep Maria Pasqual, en un article d’opinió al diari El Punt, al “dèficit de la democràcia espanyola” que suposa “reduir l’oferta a dos contrincants únics”. PP o PSOE. “Dreta o esquerra, però espanyols”, diu. Tant es així, que “el PSOE i els seus adlàters, que s’omplen la boca de federalisme cada dia, quan arriben les eleccions es converteixen al mateix esquema centralista que el PP”. De fet, Pasqual interpreta la crida recent de la candidata socialista per Barcelona, Carme Chacón, a que Catalunya lideri Espanya com que “el PSC doni suport a qualsevol federació del PSOE (tret del PSC) perquè governi el partit i l’Estat”.
Aquesta “estratègia perfecta”, diu Pasqual, funciona gràcies a la “gran xarxa que li dóna cobertura” i que consisteix en què “el contrincant únic és, justament, la dreta, el PP”. Així les coses, si davant el PP “Catalunya sempre triarà el PSOE, per què ampliar l’oferta?”, es pregunta. I “aquesta –afegeix- és l’autpentica crosta nacionalista espanyola, la que fixa un imaginari col.lectiu en què no hi cap ningú més. I assegura el monopoli del govern, per sempre més, entre dos únics partits”.
Per Pasqual, els qui no voten ni uns ni altres són precisament els autèntics catalans emprenyats, que “podrien optar per l’abstenció o el vot en blanc, com a signe de protesta”. Davant d’aquest panorama, però, Pasqual insta els lectors a ser conseqüents i votar en clau nacional. “Si justament els emprenyats no van a votar o ho fan en blanc, els percentatges de vot per als partits d’àmbit espanyol encara augmentaran més”, diu. Així, i comparant-ho al cas escocès, Pasqual no descarta que també aquí algun dia el PSC no guanyi a les Corts espanyoles.
