JOSEP SÀNCHEZ LLIBRE (Vilassar de Mar, 1949) és diputat i portaveu adjunt del grup parlamentari de Convergència i Unió al Congrés, i integra la delegació de la federació nacionalista que participa en les negociacions per l'Estatut a Madrid. Membre del comitè de Govern d'Unió Democràtica, també ha estat senador i diputat al Parlament de Catalunya. Actualment és el portaveu d'economia, hisenda i política industrial de CiU al Congrés dels Diputats.
En aquest punt de les negociacions, CiU té arguments per ser optimista respecte a un bon acord per a l'Estatut?
Si ens haguéssim de refiar i guiar-nos per les informacions i les respostes i el feeling del govern socialista respecte a la proposta que va fer el 90% del Parlament de Catalunya, arribaríem a la conclusió que avui no tindríem Estatut. Hi ha grans divergències i punts molt febles que ens fan pensar que per a CiU seria inviable un acord.
I per què no arriben a aquesta conclusió?
Potser perquè encara queden tres setmanes perquè es constitueixi la ponència constitucional al Congrés, i en política, aquest temps és gairebé infinit i, per tant, les hores de negociació que queden poden ser molt profitoses. A CiU tenim la voluntat de negociar totes les hores que calgui per intentar un acord.
Malgrat aquestes grans divergències evidents, observa en els socialistes espanyols una voluntat real d'entesa?
És veritat que per part del Govern socialista hi ha una voluntat política de fer possible un nou Estatut. Un cop hem constatat aquesta voluntat, la pilota és a la teulada del PSOE, que s'ha de posar les piles i plantejar una sèrie de contrapropostes que s'acostin a les demandes inicials del Parlament.
En el cas concret del finançament, el ministre Solbes també té aquesta disposició al pacte, o més aviat interfereix negativament en el procés?
Solbes i el Govern espanyol estan molt condicionats per la conjuntura de la política espanyola, propiciada per l'erosió que ha causat el PP al govern del PSOE per haver acceptat tirar endavant la proposta de reforma de l'Estatut. Aquesta situació fa que, d'entrada el PSOE opti per una negociació a la baixa, que per a CiU fa totalment inviable acceptar les condicions que planteja Pedro Solbes.
Solbes és un impediment per a l'acord?
Fa el seu paper, però ha d'entendre que el nou sistema de finançament aprovat al Parlament no està demanant més recursos amb un mateix sistema, sinó un canvi radical de model de finançament que provoqui un gir complet a les finances de la Generalitat. Reclamem un esdeveniment històric, però el que ens planteja ara mateix el PSOE és només aprofundir en el sistema actual. El PSOE ha de tenir clar que el que plantegem no només són més recursos, sinó una forma diferent d'obtenir-los, que redueixi el dèficit existent i de futur i el grau de dependència respecte a les transferències de l'Estat.
Miquel Iceta s'asseu a la taula de negociacions amb el PSOE quan aquest es reuneix amb CiU. Els incomoda?
Quan se'ns va plantejar la possibilitat que per part del PSOE hi intervingués el senyor Iceta, nosaltres vam estar-hi totalment d'acord, no ha estat una imposició. En cap moment Iceta ha posat pals a les rodes en aquesta negociació, és més, en molts casos ha fet aportacions positives que anaven en la direcció dels plantejaments de CiU. Partint de la base que Iceta duu la samarreta del PSOE, la seva presència i aportacions han estat positives.
Així no hi ha doble joc del PSC?
En aquest cas no. El que passa és que el PSC es troba en l'atzucac que quan està plantejant qüestions que afecten el Parlament de Catalunya vota en una direcció, i quan aquestes qüestions arriben a Madrid, se sotmet totalment davant les peticions dels socialistes espanyols, perquè no oblidem que el PSC és el PSOE, i no pot fer res més que sotmetre's bonament als plantejaments de Zapatero.
Zapatero i el PSOE també estan condicionats per alguns sectors del seu partit, especialment contraris a la qüestió identitària i al nou model de finançament. Quin pes poden tenir aquests sectors en els acords finals?
Determinats barons poden acabar tenint un paper especialment perjudicial per als interessos de Catalunya, i això podria significar la presentació d'un Estatut per part del PSOE que sigui impossible d'aprovar. Nosaltres estem oberts a negociar les hores que calgui, però també estem disposats a votar en contra d'aquest Estatut si no s'ajusta als plantejaments que es van aprovar a Catalunya.
És condició sine qua non per a CiU que l'Estatut inclogui la definició de Catalunya com a nació en l'article primer?
Per a CiU hi ha tres qüestions molt importants. La primera és el finançament, la segona són les competències, i una tercera qüestió és la definició de Catalunya com a nació, que no és res més que la demostració que Espanya és un país plurinacional.
Les prioritats són en aquest ordre?
D'entrada tenim aquestes tres qüestions fonamentals, però ara no gosaria dir que si tenim les dues primeres i no la tercera, o la tercera i la segona, per exemple, si finalment votaríem no. Aquesta és una decisió que hauran de prendre la direcció de CiU.
CiU ha tornat a posar sobre la taula la idea de la retirada de l'Estatut, tot i que les altres forces volen anar més a poc a poc.
Si es produís un escenari que ens impedís votar la proposta, és evident que caldria majoria absoluta per retirar el text de la comissió, i en aquest cas CiU necessitaria el concurs d'ERC.
I si ERC no el volgués retirar?
Des de CiU hem denunciat una actitud passiva i submisa per part d'ERC i del tripartit en general davant dels plantejaments molt aigualits que ha fet el PSOE respecte a temes com el finançament i les competències. ERC ha fet seguidisme passiu als plantejaments de Solbes, i no sé si finalment canviarà la manera de comportar-se, però els asseguro que a CiU no li tremolaran les cames per no votar un Estatut que no contempli les mínimes exigències que hem posat sobre la taula.
CiU es pot quedar sola, en el no a l'Estatut?
No contemplo aquest escenari, francament. Estic convençut que si hi ha Estatut serà amb el concurs de CiU, i si no n'hi ha, serà perquè altres forces polítiques també el rebutjaran i se sumaran al plantejament de CiU de no acceptar rebaixes perjudicials per al nostre país.
Si finalment es retirés l'Estatut, vostès serien partidaris del "peix al cove" mentre no s'acabés la legislatura?
L'any 2006 hi hauria dos escenaris possibles si fracassés l'Estatut. D'una banda, anar a jugar pel "no" en un futur referèndum, que no seria una posició gens fàcil per a CiU, i per l'altra, intentar consensuar amb el PSOE les lleis més importants des de l'òptica econòmica i social.
Què ha aportat Unió Democràtica com a partit al procés de l'Estatut?
Hem evitat que determinades qüestions referides als drets i deures, com el cas de la laïcitat de l'escola pública, anessin en la direcció contrària a allò que desitjava CiU, amb una intervenció de Duran i Lleida en les darreres hores de negociació a Catalunya.
Potser va quedar la imatge d'un afany de protagonisme de Duran davant d'Artur Mas...
No, havíem de defensar un tema en el qual no hi estàvem en absolut d'acord, i vam dir que si arreglàvem el tema del finançament, també volíem arreglar algun aspecte d'aquest capítol de drets i deures.
Aquest capítol serà important en la negociació a Madrid, per a CiU?
Evidentment, no acceptarem rebaixes en matèria de finançament o de competències si al mateix temps no es rebaixen determinades qüestions dels drets i deures del títol I, que nosaltres vam votar en contra i que el partit comunista -es refereix a ICV-EUiA- i ERC hi estan totalment entusiasmats. ICV i ERC veuen bé que els rebaixin els títols competencials i el finançament els preocupa relativament poc, però que no els toquin el títol I!
O sigui, que si retallen, que ho retallin tot...
Com que hi haurà d'haver retalls, evidentment no acceptarem que no es retallin també aquells articles que nosaltres hi vam votar en contra.
Què els molesta, d'aquest títol?
Ens molesten enormement alguns articles d'aquest títol, sobretot els que fan referència al dret a morir dignament, a les unions en igualtat de dret de parelles homosexuals i heterosexuals i el que es refereix al respecte al cos de la dona en aspectes sexuals. Per a CiU aquestes qüestions són opcions legislatives, i quan un govern guanya té el dret de fer-ho segons el seu programa electoral. Però no creiem que hagin de ser imperatius estatutaris.
Per tant no hi haurà un Estatut amb el vot de CiU que no inclogui retalls en aquest títol.
Si no es modifica aquest títol, no podrem votar el capítol I.
