MURIEL CASALS (Avignon, França, 1952), és economista. Actualment és professora de Fonaments d'Anàlisi Econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB, i vicerectora de Relacions Exteriors i Cooperació Interuniversitària de la UAB. També forma part del Consell Català del Moviment Europeu. Ha estat membre del Consell d'Administració de la CCRTV, des d'on va viure el naixement de TV3 i Catalunya Ràdio. Quan algú protesta perquè a Madrid paguem molt i rebem poc, Aznar respon que mai Catalunya ha tingut tants recursos com amb el PP. Però la realitat és que Catalunya rep cada vegada menys inversions, cosa que no passa a Madrid... On és la trampa?
Si ens fixem en les xifres absolutes, és clar que els recursos augmenten, perquè encara augmenten més tant la renda espanyola com la catalana. Ara bé, el que no creix és la part de la inversió pública espanyola que es destina a Catalunya, sobretot en forma d'inversió en infrastructures i serveis socials.En termes d'infraestructures, quines són les inversions prioritàries per a Catalunya i la seva economia?
Calen fortes inversions en aeroports, especialment al de Barcelona, però també ens els de Girona i Reus, que seran cada vegada més utilitzats i importants. També tenim problemes amb les carreteres, sobretot les més congestionades de l'entorn de Barcelona.ERC fa molt de temps que reclama el concert econòmic, però des de Madrid, i també des d'alguns sectors de Catalunya, se l'ha acusat d'insolidària amb altres comunitats autònomes. Creu que és una qüestió de solidaritat econòmica?
Segur que no... I estic convençuda que ells tampoc s'ho pensen, perquè si de veritat creguessin que som insolidaris es voldrien desfer de nosaltres, oi? El concert econòmic és un element imprescindible per a la millora del benestar dels catalans?
Sense cap mena de dubte. I en aquests moments, crec que assolir en concert econòmic és la millor eina que es pot fer servir per aclarir els comptes entre Catalunya i Espanya.El 2002 el dèficit fiscal a Catalunya es va situar entorn els 11.500 milions d'euros. Creu que aquesta situació és una trava a les capacitats d'autogovern?
En tot cas, limita la capacitat de governar, si entenem per governar gastar diners d'acord amb unes prioritats que han estat decidides políticament. Per tant, és fàcil d'entendre que si un govern no disposa de prou diners, el seu poder es veurà limitat.El model de finançament pactat el 2001, vigent fins el 2007 i negociat amb els vots de CiU, sembla poc afavoridor per a Catalunya. Quins aspectes negatius en destaca vostè com a especialista?
Hi ha una evidència, i és que el sistema de cobrar pels serveis transferits al Govern català ens ha conduït a una situació que podríem anomenar de "fallida pública". No és d'estranyar si tenim en compte que per prestar aquests serveis gastem molt més del que rebem de l'Estat.En la propera negociació del model de finançament no sabem qui manarà a Madrid i a Catalunya. Els acords poden ser radicalment diferents segons l'escenari polític que es doni, però en qualsevol cas, en quins aspectes hauria de pressionar el Govern català?
Finalment ja s'ha acceptat que cal tenir en compte la població a l'hora de repartir els diners. Però per a mi és imprescindible que es comenci la negociació considerant un factor bàsic, l'esforç fiscal, és a dir, l'aportació que fem els ciutadans de Catalunya a la caixa pública. Quins efectes té el dèficit fiscal en l'evolució de l'economia catalana?
A curt termini, el dèficit en infraestructures suposa uns costos més elevats per a les empreses. Això es tradueix en què les empreses catalanes es troben en una situació de desavantatge davant de la competència pel que fa a costos de producció. A mig termini, la manca de despesa social dificulta la cohesió del país. Per tant, menys benestar i problemes de convivència. És greu si pensem en la nova immigració.El Col·lectiu per a la Correcció del Desequilibri, una iniciativa de la societat civil, vol informar i sensibilitzar sobre el dèficit fiscal que pateix Catalunya. Com valora accions com aquesta?
Em sembla una bona idea, entenc que es tracta de fer pedagogia a la nostra societat. És interessant que personalitats de l'àmbit acadèmic, cultural, empresarial, sindical i social denunciïn que el dèficit fiscal ja està erosionant la capacitat de creixement de Catalunya. Ara bé, caldrà tenir paciència, perquè massa sovint hi ha algú que no vol que entenguem bé les coses. Hem de ser tossuts i explicar-ho tantes vegades com calgui. I al final ens en sortirem.