Els nervis s'han instal·lat a can PSC a partir de la manifestació del passat dissabte per clamar contra el desgavell de les infraestructures catalanes però també per situar a l'agenda política el dret a decidir dels ciutadans d'aquest país en els temes que els afecten. Les declaracions de Joan Ferran, carregant contra tot el que tingui una mínima aparença nacionalista als mitjans de comunicació públics, o les promeses electoralistes que al cinturó de Barcelona, pel que sembla alarmantment desmobilitzat, ha fet la cap de llista del socialistes catalans a les generals, Carme Chacón, són una bona mostra de com de malament els van les coses al carrer Nicaragua en els darrers dies. Al PSC saben que, per guanyar folgadament, Zapatero necessita un bon resultat a Catalunya i temen que si, malgrat imposar-se davant Rajoy, el resultat al Principat és discret i els socialistes són els qui paguen els plats trencats d'un índex d'abstenció que s'albira més alt que a les darreres eleccions generals ells, que seguiran sense grup parlamentari propi a les Corts, perdran influència a Madrid. Els socialistes catalans ja no es conformen, segons han dit en el tram final d'una legislatura que les infraestructures ha complicat molt, amb tenir ministeris (ocupen els de Vivenda i Indústria) sinó que volen ‘fontaners' (és a dir gent d'estricta confiança) a la Moncloa, ben a prop de José Luis Rodríguez Zapatero per impedir que algunes decisions o actituds de l'executiu central acabin per debilitar el tripartit i danyar un PSC que, amb urgència, necessita rejovenir les seves estructures, sobre tot de cara a les properes eleccions municipals.

Carme Chacón té una campanya difícil perquè, amb la centralitat política més desplaçada que mai cap a posicions sobiranistes, serà presentada per tots els seus rivals com la candidata de Zapatero i del PSOE. No serà tampoc fàcil el paper de Duran i Lleida, que encapçalarà una llista de CiU amb unes bases més decidides que mai a posar les coses difícils a Madrid, que és just el contrari del que ell voldria.

En tot cas, les enquestes que fan anar els socialistes catalans no els permeten pas respirar tranquils. La perspectiva de perdre dos o tres escons, a més d'impedir que Esquerra, CiU o el PP baixin, els deixarà molt mal situats cara a Madrid. I això també ho pot acabar pagant el tripartit, perquè si el PSOE acaba optant per entendre's amb la federació nacionalista, Montilla ja no podrà fer de dic de contenció contra la sociovergència.